Globedia.com

×
×

Error de autenticación

Ha habido un problema a la hora de conectarse a la red social. Por favor intentalo de nuevo

Si el problema persiste, nos lo puedes decir AQUÍ

×
cross

Suscribete para recibir las noticias más relevantes

×
Recibir alertas

¿Quieres recibir una notificación por email cada vez que Ricard Santiago Raigada García escriba una noticia?

SDAM en la pacient S.M

3
- +
06/02/2021 16:37 0 Comentarios Lectura: ( palabras)

Anàlisi de l’article escrit per Melissa (Dahl, M., 2015) que tracta de la famosa pacient Susie McKinnon coneguda per les seves sigles S.M. Pateix la síndrome SDAM memòria autobiogràfica severament deficient de l’anglès (Severely Deficient Autobiographical Memory)

Sistema de memòria afectat

La Susie McKinnon (S.M.) té afectada la memòria episòdica. Concretament el que es coneix com a memòria autobiogràfica. Té una incapacitat per poder identificar els records com a propis. Pateix una absència d’identitat en els records. Es pot considerar que té amnèsia autobiogràfica de tipus episòdica. Pel que fa als altres sistemes es considera que no els té afectats. Les memòries sensorials no pateixen cap alteració, encara que no és explícit en el text, s’entén que allarga els estímuls correctament.

Pel que fa a la memòria de treball:

  • -Llaç fonològic: és correcte. Pot comprendre les frases encara que les formulacions d’aquestes siguin complexes. “¿Qué significa realmente para ti la "memoria autobiográfica gravemente deficiente?” 
  • -L’executiu central: és correcte perquè distribueix les informacions i els processos de l’atenció correctament. 
  • -L’agenda visuoespacial: és correcte perquè és capaç d’orientar-se i de processar les informacions amb codi visual i espacial. Fins i tot, sembla que és capaç de fer-ho en els “records”, encara que S.M. no tingui consciència autobiogràfica. “La misma ruta en coche hasta el trabajo”. 

Pel que fa a la memòria a llarg termini:

  • -Memòria declarativa: -La memòria semàntica: és correcte. Recorda noms, dates, relats, significats, etc. Tot i que en el processament conjunt de la memòria episòdica no sigui capaç de reconèixer part de la informació semàntica com a pròpia. 
  • -La memòria no declarativa no es troba afectada donat que la seva vida és normal. Pot conduir, pot aprendre a fer càlculs, pot “recordar cares”, tot i que més que un record potser sigui familiaritat, però, ho fa de forma normal. “Sé la historia de cuando nos casamos”. 

 

Patologies semblants a l’SDAM, encara que aquest no és una patologia.

Cal partir de la base que S.M. no pateix una patologia com a tal. És un subjecte adult sa que té una disfunció en la memòria autobiogràfica (MA) igualment que són sans, patològicament, els subjectes amb HSAM. Es pot semblar a la Síndrome de Wernicke-Korsakoff en el fet que les àrees de la MT no estan afectades i tenen afectades les memòries declaratives. Sols que en S.M. no té afectada la memòria semàntica. Igualment, s’assemblen en el fet de patir amnèsia retrògrada. És clar que en aquest no ho recorda perquè té una incapacitat neuropatològica clara i l’SDAM no ho recorda perquè no identifica els records com a personals. Pel que fa al HSV-1 es pot assemblar de la mateixa manera que la síndrome anterior en l’absència de record del passat. Sols que l’SDAM no afecta altres àrees de la memòria, concretament a la totalitat de la memòria declarativa, i pot elaborar nous aprenentatges i “records i experiències”; per tant, no hi hauria amnèsia anterògrada. També es pot assemblar a amnèsies del desenvolupament causades per hipòxia perinatal, de la mateixa manera, de forma general a hipòxies greus. En aquestes patologies es produeix un clar dèficit de la MA i la memòria episòdica. Aquests són alguns dels exemples que de forma més clara poden patir un dèficit en la MA. Però si ens fixem en un detall, tots els exemples anteriors tenen en comú una afectació de l’hipocamp o l’àrea hipocampal. Ja sigui per una inflamació, una absència d’una vitamina o per la falta d’oxigen al cervell (l’hipocamp és especialment vulnerable a la falta d’aquest). Aquesta àrea és important per la consolidació de nou coneixement i per la memòria episòdica. En el cas dels pacients amb l’SDAM, l’hipocamp és més petit, en l’hemisferi dret d’un ~10% mentre que en altres patologies com les anteriors pot estar entre els dos hemisferis als ~30-50%. Fet que donaria una explicació a l’SDAM. 

 

Importància de l’impacte real en la vida de pacients com S.M. 

Pel que fa a l’aprenentatge no crec que disti de la realitat d’un subjecte sense aquesta síndrome. En la investigació de Neuropsychologia (J. Palombo, D., Alain C., Söderlund H., Khuu W., Levine B., 2015) els subjectes acaben carreres universitàries, per tant, no sols aprenen fets com els descrits en l’entrevista sinó que són capaços d’aprendre els continguts d’una manera normal. D’aquesta manera la motivació es manté d’alguna forma conservada. Encara que no crec que sigui plenament la de S.M. per exemple. Donat que pot percebre la motivació d’una altra persona com la seva mateixa, alterant la realitat subjectiva. De la mateixa manera continuem amb la percepció. Aquesta és completament normal. Ho percep tot com ho és. Però en els processos de recuperació no és capaç d’identificar les vivències o percepcions com a pròpies. Fet que resulta en l’alteració de la percepció en un procés final. Respecte a l’atenció en si mateixa no està alterada. No s’infereix cap dificultat atencional en cap modalitat: selectiva, sostinguda... en les proves de Neuropsychologia (J. Palombo et. al, 2015) es pot entendre que no resulta afectada. 

La personalitat i les emocions són aspectes cognitius més deteriorats o afectats en aquests subjectes, en concret en l’SDAM. El punt clau és l’absència del coneixement del jo intern. No sap realment qui és. Per tant, no pot tenir una personalitat pròpia sinó que d’aquesta que presenta se’n deriva de les relacions externes. I les emocions, derivades de la personalitat també, que es mostren no són realment emocions com un subjecte que no té SDAM. Doncs encara que mostri emocions que li subjauen dels records induïts de forma externa no són iguals a un subjecte sa perquè no les pot reexperimentar, com S.M. diu. En el present de les emocions sí que hi estan presents i es mostren d’una manera “personal”. No obstant això, les emocions, en els records, són les dels relats externs, com si es tractés d’una novel·la. És més, ho recordarà si aquesta novel·la és molt bona, per exemple, l’anècdota del viatge, sinó el fet irrellevant en la novel·la o el conjunt d’aquesta, la memòria tendirà a l’oblit de la mateixa. Per això és molt important l’esforç de l’entorn social per poder mantenir les emocions, els records i la personalitat dels subjectes amb aquest dèficit. 

 

Referències:

Dahl, M. (2015). What It’s Like to Remember Nothing From Your Past. The Cut. Recuperat de  https://www.thecut.com/2015/05/what-its-like-to-have-no-personal-memories.html

 

J. Palombo, D., Alain C., Söderlund H., Khuu W., Levine B. (2015). Severely deficient autobiographical memory (SDAM) in healthy adults: A new mnemònic syndrome. Neuropsichologia, volume 72, 105-118, ISSN 0028-3932 https://doi.org/10.1016/j.neuropsychologia.2015.04.012

 


Sobre esta noticia

Autor:
Ricard Santiago Raigada García (9 noticias)
Visitas:
35
Tipo:
Reportaje
Licencia:
Creative Commons License
¿Problemas con esta noticia?
×
Denunciar esta noticia por

Denunciar

Comentarios

Aún no hay comentarios en esta noticia.